La ràtio de psicòlegs a la sanitat pública és de sis per cada 100.000 habitants, una mitjana que es triplica a Europa, on és de divuit
A Catalunya no hi ha prou psicòlegs a l’atenció primària per atendre la demanda d’usuaris que presenten problemes mentals i emocionals, una situació agreujada per la pandèmia. L’atenció psicològica pública arrossega falta de recursos des de fa anys, ho reconeix la Generalitat, i la Covid està accentuant aquestes mancances. Per això molts pacients es veuen abocats a anar al sector privat.
La ràtio es triplica a Europa
La ràtio de psicòlegs al sistema públic de salut és de gairebé sis de mitjana per cada 100.000 habitants a Espanya, mentre que a Europa la mitjana és de divuit, es triplica.
Aquesta dada que recull l’últim informe de salut mental del Defensor del Poble és encara més greu pel fet que no ha canviat gairebé gens des del 2003 i fa més urgent, com es recomanava, reforçar aquesta especialitat en l’atenció primària. Aquest informe del gener del 2020 responia a la reivindicació d’aquests professionals en els últims anys a la sanitat pública i que amb la pandèmia s’ha posat encara més de relleu.
Tot i que arran del coronavirus i del confinament el Departament de Salut ha creat eines telemàtiques per gestionar problemes emocionals, els psicòlegs dels CAP són insuficients per atendre les demandes que ha generat la pandèmia.
L’espera s’allarga, el problema es fa crònic
És el cas de Claudia Muñoz, que finalment ha hagut de recórrer a l’atenció privada.
«Vaig presentar símptomes d’ansietat, vaig anar al CAP. Em van dir que trigarien a trucar-me. Van passar tres setmanes o un mes, vaig tornar a trucar i em van dir que trigarien un mes més. Així que vaig descartar l’opció de la pública i me’n vaig anar a la privada.»
Ara fa teràpia un cop a la setmana, tot i la despesa que li suposa. Al sistema públic falten psicòlegs, sobretot per tractar trastorns més lleus però prevalents com l‘ansietat o la depressió. I sense prou mans les llistes s’allarguen, i com explica Isabel Moya, psicòloga clínica al CAP Badia del Vallès de l’ICS, lluny de solucionar-los els problemes es fan crònics.
«O generes una llista d’espera de molt de temps i resols adequadament els casos o els vas donant entrada i entres a la paradoxa del sistema. Els veus de forma més allunyada en el temps i, sense voler-ho, participes en la cronificació de les patologies.»
Des del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, que a la seva web ofereix consells i eines per fer front a les conseqüències mentals de la pandèmia, a disposició de ciutadans i professionals, el seu degà Guillermo Mattioli Jacobs, admet que el sistema públic no dona l’abast.
«Sospirem, volem i aspirem a un sistema d’assistència psicoterapèutica públic, però la veritat és que és la privada la que s’està fent càrrec del gruix de la demanda.»
Reforçar no és suficient
Oscar Pino López, coordinador del Centre Salut Mental Adults Benito Menni de l’Hospitalet, afegeix que les ràtios a Catalunya són insuficients:
«Les ràtios de psicòlegs són de quatre i mig per cada 100.000. Mitjana europea en divuit. És difícil fer activitat efectiva que arribi a la majoria de la població amb tan poca gent.»
I és que la manca de recursos a l’atenció psicològica pública és un mal endèmic que reconeix la mateixa Generalitat i que ara la Covid ha fet més evident. Jordi Blanch Andreu, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat, anuncia un reforç que pugui millorar la situació.
«Aquests diagnòstics no tan severs ja costava que es tractessin adequadament. Potser s’han de donar hores més enllà d’un mes. Esperem que si reforcem tota aquesta atenció, això es pugui anar millorant.»
El reforç, ara per ara, és que Salut pretén contractar 25 psicòlegs clínics més l’any vinent. Una xifra que, reconeixen, està molt lluny de la necessària i que, malgrat tot, serà difícil complir.
Poques places per fer el PIR
Bàsicament perquè no hi ha prou professionals formats per poder contractar. Els psicòlegs que exerceixen a la pública han de fer el PIR, el MIR de la psicologia clínica. Aquest any se’n convoquen 198 places, poc més de 40 a Catalunya.
La presidenta de l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents, Paola Punsoda Puche, reclama més places per cobrir una demanda, que a aquest ritme trigarà anys a reduir-se.
«Necessita més places PIR. La inversió en places PIR és una solució a llarg termini per donar cobertura a la demanda i per la necessitat d’augmentar el nombre de psicòlegs clínics a la sanitat pública.»
No tot, però, se soluciona amb més psicòlegs. Els professionals de salut mental demanen no fiar-ho tot a la psicologia i atacar des de les administracions els problemes laborals, socials i econòmics que sovint desencadenen els problemes emocionals.
També hi ha problemes emocionals específics per l’edat, no viuen igual les situacions generades per la pandèmia i el confinament els nens, els adolescents o les persones grans, ni tampoc si viuen soles o no.
O altres situacions que amb la pandèmia han canviat, com haver de fer un dol o dependre més de la tecnologia.
També hi ha patologies que s’agreugen amb la pandèmia, com els dels afectats pel TOC, trastorn obsessivocompulsiu, sobretot en les persones que generen compulsions relacionades amb la neteja i la por a la infecció.
