✆ 653811887 Carme Serrat, Xavier Conesa i Col.laboradors. Tractaments per Adults, Adolescents, Infantil, Familiar, Parella i Sexològics. – C/ Gaietà Vinzia, 11-13 Mollet del Vallès . ( Web principal amb xat 24 hores )
La alexitimia es la condición psicológica que impide la identificación, control y expresión de las emociones, propias y ajenas. Según la Sociedad Española de Neurología (SEN) un 10% de la población mundial sufre de alexitimia.
Algunos de los síntomas de la alexitimia:
Problemas para identificar y describir emociones.
Baja capacidad para la introspección y la fantasía.
Dificultad para diferenciar las sensaciones corporales de las emociones.
Aparentemente parecen serios y hablan poco.
Tendencia a lo práctico y la razón y a las experiencias externas.
En ocasiones pueden comportarse de forma impulsiva.
Entablan relaciones o bien de dependencia o bien de aislamiento social.
Es una dificultad que puede ser el resultado de varias circunstancias, predominando los trastornos neurológicos. Pero también el aprendizaje y educación emocional del individuo y diversos traumas pueden estar detrás del desarrollo de los síntomas.
A los síntomas de la alexitimia se les une un nivel alto de sufrimiento emocional que la persona no sabe definir y, por lo tanto, autorregularse. Pero además, si tenemos en cuenta que las personas con alexitimia suelen ser inexpresivas a nivel físico, verbal y emocional.
La alexitimia en las relaciones sentimentales
La alexitimia no sólo la padece la persona, también afecta a su entorno. Es una condición que dificulta enormemente las relaciones interpersonales, ya que no se produce un intercambio fluido de emociones y estados anímicos y la otra persona no siempre puede saber cómo se siente el alexitímico. No se muestran ni demasiado alegres ni demasiado tristes; no suelen decir “me apetece mucho esto” o “estoy desmotivado”. Si, además, la dificultad se encuentra en la comunicación de lo que se siente la pareja puede interpretar que no dicen “te quiero” por no mojarse o por miedo y se entra en discusiones que resienten mucho la relación. La pareja puede sentir que la relación no es equitativa y que uno da más que otro.
La clave para superar la alexitimia es el entrenamiento en el reconocimiento de sensaciones que se puedan traducir en lenguaje emocional. Es decir, rescatamos la aparentemente escasa actividad emocional del cerebro y el cuerpo (momentos de estrés, respuestas corporales involuntarias, somatizaciones, etc.) y le asignamos un valor emocional, entender qué están sintiendo.
Y, sobre todo, ¡no darles por perdidos! TIENEN CORAZÓN, sí que sienten y pueden enamorarse, aunque no sean tan conscientes como el resto de las personas y necesiten un poco de ayuda.
La ràtio de psicòlegs a la sanitat pública és de sis per cada 100.000 habitants, una mitjana que es triplica a Europa, on és de divuit
A Catalunya no hi ha prou psicòlegs a l’atenció primària per atendre la demanda d’usuaris que presenten problemes mentals i emocionals, una situació agreujada per la pandèmia. L’atenció psicològica pública arrossega falta de recursos des de fa anys, ho reconeix la Generalitat, i la Covid està accentuant aquestes mancances. Per això molts pacients es veuen abocats a anar al sector privat.
La ràtio es triplica a Europa
La ràtio de psicòlegs al sistema públic de salut és de gairebé sis de mitjana per cada 100.000 habitants a Espanya, mentre que a Europa la mitjana és de divuit, es triplica.
Aquesta dada que recull l’últim informe de salut mental del Defensor del Poble és encara més greu pel fet que no ha canviat gairebé gens des del 2003 i fa més urgent, com es recomanava, reforçar aquesta especialitat en l’atenció primària. Aquest informe del gener del 2020 responia a la reivindicació d’aquests professionals en els últims anys a la sanitat pública i que amb la pandèmia s’ha posat encara més de relleu.
És el cas de Claudia Muñoz, que finalment ha hagut de recórrer a l’atenció privada.
«Vaig presentar símptomes d’ansietat, vaig anar al CAP. Em van dir que trigarien a trucar-me. Van passar tres setmanes o un mes, vaig tornar a trucar i em van dir que trigarien un mes més. Així que vaig descartar l’opció de la pública i me’n vaig anar a la privada.»
Ara fa teràpia un cop a la setmana, tot i la despesa que li suposa. Al sistema públic falten psicòlegs, sobretot per tractar trastorns més lleus però prevalents com l‘ansietat o la depressió. I sense prou mans les llistes s’allarguen, i com explica Isabel Moya, psicòloga clínica al CAP Badia del Vallès de l’ICS, lluny de solucionar-los els problemes es fan crònics.
«O generes una llista d’espera de molt de temps i resols adequadament els casos o els vas donant entrada i entres a la paradoxa del sistema. Els veus de forma més allunyada en el temps i, sense voler-ho, participes en la cronificació de les patologies.»
«Sospirem, volem i aspirem a un sistema d’assistència psicoterapèutica públic, però la veritat és que és la privada la que s’està fent càrrec del gruix de la demanda.»
Els problemes mentals i emocionals s’han agreujat durant la pandèmia
Reforçar no és suficient
Oscar Pino López, coordinador del Centre Salut Mental Adults Benito Menni de l’Hospitalet, afegeix que les ràtios a Catalunya són insuficients:
«Les ràtios de psicòlegs són de quatre i mig per cada 100.000. Mitjana europea en divuit. És difícil fer activitat efectiva que arribi a la majoria de la població amb tan poca gent.»
I és que la manca de recursos a l’atenció psicològica pública és un mal endèmic que reconeix la mateixa Generalitat i que ara la Covid ha fet més evident. Jordi Blanch Andreu, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat, anuncia un reforç que pugui millorar la situació.
«Aquests diagnòstics no tan severs ja costava que es tractessin adequadament. Potser s’han de donar hores més enllà d’un mes. Esperem que si reforcem tota aquesta atenció, això es pugui anar millorant.»
El reforç, ara per ara, és que Salut pretén contractar 25 psicòlegs clínics més l’any vinent. Una xifra que, reconeixen, està molt lluny de la necessària i que, malgrat tot, serà difícil complir.
Poques places per fer el PIR
Bàsicament perquè no hi ha prou professionals formats per poder contractar. Els psicòlegs que exerceixen a la pública han de fer el PIR, el MIR de la psicologia clínica. Aquest any se’n convoquen 198 places, poc més de 40 a Catalunya.
La presidenta de l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents, Paola Punsoda Puche, reclama més places per cobrir una demanda, que a aquest ritme trigarà anys a reduir-se.
«Necessita més places PIR. La inversió en places PIR és una solució a llarg termini per donar cobertura a la demanda i per la necessitat d’augmentar el nombre de psicòlegs clínics a la sanitat pública.»
No tot, però, se soluciona amb més psicòlegs. Els professionals de salut mental demanen no fiar-ho tot a la psicologia i atacar des de les administracions els problemes laborals, socials i econòmics que sovint desencadenen els problemes emocionals.
O altres situacions que amb la pandèmia han canviat, com haver de fer un dol o dependre més de la tecnologia.
També hi ha patologies que s’agreugen amb la pandèmia, com els dels afectats pel TOC, trastorn obsessivocompulsiu, sobretot en les persones que generen compulsions relacionades amb la neteja i la por a la infecció.
La alexitimia en las relaciones sentimentales
